Anàlisis de la forma i el contingut
Sr Ken Robinson comença la conferencia amb una salutació i un acudit. Aquest
to humorístic desperta la curiositat de l’oient i introdueix el tema de la creativitat dels nens i com les escoles i els pares, no donen importància al que als més petits els hi agrada, per tant maten aquesta part tan important de la vida.
Per als adults, la creativitat, les arts i la música són aspectes educatius
inferiors, o millor dit, les tenim com a segona categoria. D’altra banda, les
ciències, les matemàtiques i les llengües, estan més valorades, se’ls hi dóna
més importància que a les altres. Pensem que aquests darrers estudis ens
serviran més i ens permetran arribar més lluny, (error que molts cometem).
Els bons científics, matemàtics no van començar sent bons, sinó el contrari,
tenien els seus problemes, en aquest aspecte posa l’exemple de Shakespear i
Gillian Lynne.
Remarca que cap de nosaltres sabem com serà el futur i hem de tenir en
compte que els nens i nenes que comencen ara la seva educació no es
jubilaran fins al 2065.
Els infants tenen una creativitat extraordinària perquè s’arrisquen, en canvi a
mesura que ens anem fent grans tenim més por a equivocar-nos i això pot
provocar la pèrdua de la creativitat.
Posa l’exemple de Picasso que deia que tots els nens i nenes són artistes.
S’ha de donar llibertat a la creativitat i ajudar als nens a crear-la.
Sr Ken Robinson un bon comunicador?
Crec que el Sr Ken Robinson és un bon comunicador per diferents motius que a continuació citarem.
Transmet les idees i coneixements d’una forma encertada fent ús d’un estil
humorístic. Utilitza d’aquest recurs només començar el discurs, de manera que
l’oient des del principi està més receptiu per captar el missatge.
Manté una coherència en tot el que explica, estructura correctament els
apartats de la conferencia i posa exemples variats per fer entendre millor el
discurs. Tot això em fa pensar que té molts coneixements previs del tema que
està exposant. En cas contrari dubtaria i estaria nerviós i tens.
El to, la velocitat i les pauses del discurs faciliten que el públic entengui el que
s’està explicant. Per exemple, les pauses les fa després de les rialles dels
oients per tal de donar-los temps de tornar a posar atenció en el que diu.
El registre del llenguatge que utilitza, és adequat al missatge que transmet.
La seva entonació i intensitat és variada i sempre manté una relació amb el que
està dient.
Posa molt exemples de tot el que explica, aquest fet provoca que la
comunicació amb el públic sigui més propera i dinàmica.
Amb la mirada i la postura transmet seguretat i naturalitat, aspectes de la
comunicació no verbal. És important que la mirada sigui directa i continua, però
que no es centri en un punt concret sinó que miri a tots els costats. La postura
que utilitza és relaxada per moure’s sense problemes per l’escenari. Aquestes
dues característiques donen una certa serietat al que diu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada